Perutxo Llibres
perutxo2@perutxo.com
                      la llibreria de l'Hospitalet

     Mor als 90 anys l'escriptor i assagista britànic John Berger

 

.

L'escriptor, pintor, assagista i poeta John Berger ha mort aquest dilluns als 90 anys, segons ha confirmat la directora literària d'Alfaguara, María Fasce a EL PAÍS, després de parlar amb una néta de l'autor. Entre les seves obres més conegudes hi ha G., guanyadora del prestigiós Booker Prize el 1972 i l'assaig d'introducció a la crítica d'art, Maneres de mirar, considerat un text de referència bàsica per a la història de l'art. El diari The Guardian el definia recentment com "un dels escriptors més influents de la seva generació".

L'autor va néixer a Londres el 1926. El cuaderno de Bento, Amb l'esperança entre les dents, Siempre bienvenidos, The Seventh Man i Una vez en Europa són algunes de les seves obres més cèlebres. L'editorial Alfaguara va editar fa pocs mesos Rondó para Beverly, un homenatge que l'autor va escriure amb el seu fill Yves per a la seva esposa, morta el 2013.

"El silenci no menteix" assegurava en una entrevista amb Babelia, el novembre passat. “Quan estic escrivint un llibre tot el que passa està, d'una manera o una altra, tocat per la meva vida en aquest moment. Però quan acabo el llibre, buah, me n'oblido, ho esborro de la meva ment per fer lloc a una altra història”, agregava.

 

 "Escric cada pàgina tres o quatre vegades, canviant paraules per intentar arribar a la precisió de la lògica i el pensament que el lector pot agafar. Perquè vivim en un món envoltat de paraules, bla, bla, bla… Si algú vol saber què he dit de cada cosa, que vagi als llibres", explicava en la mateixa entrevista

.

Berger, també pintor, va néixer el 5 de novembre de 1926 a Highams Park, a Londres, i, després de servir en l'Exèrcit britànic de 1944 a 1946, va estudiar art a la Central School of Art i l'Chelsea School of Art de la capital britànica . El 1952 va començar a col·laborar amb el setmanari d'esquerres "New Statesman" i es va convertir molt aviat en un dels més famosos crítics marxistes tenyits per l'humanisme.

El 1972 va publicar el seu llibre d'assaig més famós, "Les maneres de mirar", que després seria convertit en una sèrie de televisió per a la BBC.

 

El polifacètic artista també va col·laborar com a guionista amb el director de cinema suís Alain Tanner en algunes pel·lícules, entre elles "La Salamandre" (1971), "i" Jonàs que tindrà 25 anys en l'any 2000 "(1976). Amb el fotògraf Jean Mohr va publicar el llibre "Another Way of Telling", sobre la tècnica documental i la teoria de la fotografia. Altres llibres seus van ser "Art i Revolució", "El moment del cubisme i altres assajos", "Èxit i fracàs de Picasso", "Sobre el mirar", "Fotocòpies", "La forma d'una butxaca" i "La Trilogia: de les seves fatigues ", sobre l'experiència dels camperols europeus emigrats a la ciutat.

Per la seva llibre de ficció "From A to X, a Story in Letters" va ser candidat a l'edició de 2008 del premi Man Booker. Berger va començar, però, la seva carrera literària no com a assagista sinó amb una novel·la, "A Painter of Our Time", que va escriure el 1956, va publicar el 1958 i que va ser molt polèmica. En una entrevista amb el diari "The Guardian", el mateix Berger explicaria que el llibre havia estat fruit de la seva convivència amb un grup de refugiats polítics del feixisme cadascun dels quals tenia la seva història per explicar sobre Budapest, Berlín i Viena.

El mateix any que va publicar "Les maneres de mirar" (1972), Berger va tornar a la ficció amb "G", novel·la picaresca de caràcter experimental amb la qual va guanyar el premi Booker i el James Tait Black Memorial Prize.

Va escriure també obres de caràcter sociològic, entre elles "Un home afortunat: la història d'un metge rural" (1967) i "A Seventh Man: Migrant Workers in Europe" (1975).

Durant la dècada dels vuitanta va publicar la famosa trilogia "De les seves fatigues", en la qual va abordar el canvi social provocat pel pas del rural a l'urbà. "Here is Where We Meet" va ser una sèrie de contes sobre els morts i que l'autor va articular en el seu relat "To The Wedding", publicat el 1995, quan va revelar que la seva nora era seropositiva. Berger va tenir tres fills: Jacob, director de cinema; Katya, escriptora i crítica de cinema, i Yves, artista

 

 

Diari ARA.cat

Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer

Isabel Segura explica l’estreta relació de la indústria editorial amb la història de la ciutat


 
 
  • Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer
 

 

Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer 

A la historiadora Isabel Segura, el que li agrada més en el procés d’escriure un llibre és la part d’investigació, remoure arxius de paper i de fotografies, la recerca que li descobreix nous i fascinants detalls i serrells de la història. A Barcelona, ciutat de llibres (Ajuntament de Barcelona) segueix el rastre de la lletra escrita i revela invents força desconeguts: el pavelló de la lectura, els bancs biblioteca i la biblioteca desmuntable. Tot plegat constata que la dèria barcelonina per treure el llibre al carrer ve de lluny i va molt més enllà de Sant Jordi.

“Hi ha sempre una voluntat perquè el llibre no quedi reclòs, de treure el llibre al carrer. Hi ha intents molt innovadors per apropar els llibres a la població i reivindicar el seu component lúdic, fins i tot durant la dictadura de Primo de Rivera”, explica Segura. La historiadora parla asseguda en una cadira de metall, en un dels llocs on se sent més còmoda, al pati de la Biblioteca de Catalunya. Ben a prop hi ha una petita parada amb llibres que es poden agafar per llegir. Confessa que li agrada perquè allà encara és possible fugir del brogit urbà i fullejar un llibre a l’aire lliure.

Un dels projectes de l’Ajuntament de Barcelona més singulars va ser el 1930, quan es va col·locar al mig del passeig de Sant Joan un pavelló de lectura i uns bancs biblioteca. La inauguració d’aquests punts de lectura va aplegar una gentada. Moltes editorials i institucions van fer donacions. S’hi podia trobar des de Lo Somni de Bernat Metge i El llibre de les dones o Spill de Jaume Roig fins a Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, passant per Cuentos de Grimm i Los tres mosqueteros de Dumas. Poc temps després, però, vindria la guerra, i el pavelló va ser abandonat i enderrocat.

  • Bancs biblioteca al Passeig de Sant Joan
 

 

Bancs biblioteca al Passeig de Sant Joan 

Segura reivindica aquests bancs desapareguts: “Potser aquella experiència posada en pràctica a les dècades dels anys vint i trenta del segle passat caldria ressituar-la al mapa de la ciutat actual i comprovar la validesa del que va ser, i que podria tornar a ser, una altra manera d’estar al carrer, d’estar a a la ciutat”, explica. “És una llàstima, però cada vegada tendim a expulsar més la gent de l’espai públic, la ciutat està esdevenint un espai de trànsit”, afegeix.

No és ni de lluny l’únic intent de facilitar la lectura a l’aire lliure. El model pedagògic que propugnava fa cent anys el consistori barceloní era extremadament modern. No només es plantejaven nous continguts, sinó també un model urbanístic i arquitectònic. De fet, als anys trenta va ser la primera vegada que Barcelona es contemplava com un espai educatiu. Si a Suïssa es va establir que la distància màxima que pot recórrer un infant per anar a l’escola era de dos quilòmetres, a Barcelona es va decidir que fos d’un quilòmetre, i es va especificar que no haguessin de travessar llocs on hi hagués un trànsit excessiu de vehicles.

Biblioteques desmuntables

Es van construir escoles i també biblioteques a poca distància perquè esdevinguessin petits oasis per a infants. Els arquitectes i urbanistes a l’entorn del GATPAC -Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània- van plantejar biblioteques infantils desmuntables. Els límits entre l’interior i l’exterior es desdibuixaven: “Els llibres del comú podien sortir uns quants metres fora de la biblioteca. Per tant, la lectura ja es podia fer a l’aire lliure”, explica Segura. La biblioteca del GATPAC es va instal·lar expressament prop de l’escola de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.

L’autora embasta diferents històries i repassa tots els sectors relacionats amb el món del llibre: des dels fabricants de paper, impressors i caixistes fins a editorials passant per les biblioteques o els mercats de llibres d’ocasió. “Sovint s’explica la història de la ciutat a partir de les grans exposicions internacionals i universals o dels Jocs Olímpics, com si tot es mogués a cop d’especulació. La indústria del llibre era molt important a la ciutat molt abans de l’Exposició Internacional del 1888”, assegura. “ Al llarg de la meva investigació he pogut constatar que el vincle entre la ciutat i el món del llibre és molt més fort del que em pensava”, afegeix.

Entusiastes pioners

El 1914 Eudald Canibell, fundador de l’Institut Català de les Arts del Llibre, escrivia a Poble Català : “A Leipzig, la ciutat dels editors, dels caixistes i dels tremendistes, se celebrarà una gran exposició de les Arts del Llibre... L’Estat no hi vol ésser? Nosaltres sí, Catalunya sí. I en un espai gran, tan gran com el de les altres nacions”. Canibell, com detalla Segura al llibre, parla de tot el que es va mostrar a la ciutat alemanya: “Les meravelles sortides dels tallers d’en Thomas i de l’Horta, de l’Acadèmia, de la Neotípia i de l’Elzeviriana”. I continua: “Les edicions populars d’en Sopena; les útils edicions d’en Gili; les luxoses d’en Montaner. S’hi veuran, així mateix, els papers verjurats de la casa Guarro i de la Torres”. El 1921 el 70% dels llibres exportats havien estat produïts a Barcelona i el 30% a Madrid.

Segura explica al llibre molts altres detalls que demostren que, en molts aspectes, la ciutat va ser pionera. El 1909 un grup de dones van impulsar la Biblioteca Popular de la Dona, al cor de Ciutat Vella. Va ser la primera biblioteca pública de dones d’Europa i Amèrica. “Es va avançar gairebé 20 anys a la Fawcett Library de Londres”, explica Segura. L’èxit va ser tan gran que el local va quedar petit i es va reubicar al carrer Elisabets.

L’única indústria supervivent

¿S’ha perdut tota aquesta embranzida? “Crec que en els últims temps, amb l’aparició de les petites editorials, s’ha recuperat la idea que el llibre és molt més que una mercaderia. Aquestes petites editorials incideixen força en la manera com es fan els llibres, fan apostes arriscades i hi predomina l’aposta cultural i no mercantil”, opina. Segura, que ha estudiat a fons la història de les dones, va treballar a la dècada dels 90 al sector editorial. Va ser directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes, d’Edicions La Sal, i de l’Espai de Dones d’Edicions de l’Eixample, fins a l’any 1993. És optimista. A l’inici del llibre escriu sobre el món dels llibres: “És, potser, l’única indústria que no ha estat expulsada de la ciutat. N’hi ha d’altres que no han tingut la mateixa sort”.

 

   El filòsof Josep Maria Esquirol guanya el Premio Nacional d'assaig

        

 

 

              El filòsof Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963) ha obtingut el Premi Nacional d’Assaig 2016 del Ministeri de Cultura per l’obra ‘La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat’ (Quaderns Crema). El jurat del premi, dotat amb 20.000 euros, ha destacat que l’obra contribueix a “meditar de manera directa i personal” sobre la vida amb “major lucidesa i consciència”. “Un exemple de filosofia d’alt estil, capaç d’interpel·lar a qualsevol tipus de lector”, s’assegura des del jurat. Josep Maria Esquirol és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona. És director del grup d’investigació Ètica i Filosofia Contemporània i del màster Pensament i Creativitat de La Salle.

Ha publicat deu llibres i més d’una setantena de treballs en llibres col·lectius i revistes i és autor de nombrosos estudis sobre filosofia contemporània. Entre la seva bibliografia, destaca ‘Uno mismo y los otros’ (2005), ‘El respeto o la mirada atenta’ (2006), ‘El respirar dels dies’ (2009) i ‘Los filósofos contemporáneos y la técnica’ (2011).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

perutxo llegim

trobareu llibres que   recomanem als nostres clients
 

Dels lectors

Els lectors ens comentan els llibres 

llibre del mes

trien un llibre cada mes y el comentem 

Noticies

Noticies de llibres que trobem interesants 

Fes comandes

Fes-nos les teves comandes, o demana informació

On trobar-nos

Posat en contacte amb nosaltres 

 

 

 





 

 

  

 

Top
visitants