«15 de juliol del 1942: Recorda bé aquest dia, recorda’l, perquè l’explicaràs a les generacions futures. Avui a les vuit ens han tancat al gueto. Ja visc aquí: el món està separat de mi i jo del món». La Renia és una adolescent jue va que somia convertirse en poeta, però quan l’URSS i Alemanya envaeixen Polònia, el seu món s’ensorra. Separada de la mare, viu de primera mà els bombardejos que assolen Przemys´l i la creació del gueto de la ciutat, on és testimoni de la desaparició dels seus amics i coneguts. En el seu relat fosc, però, el lector també hi trobarà moments lluminosos: acompanyarà la jove escriptora en la recerca d’una veu pròpia i assistirà als esclats de vida que ni els horrors de la guerra no podran esmorteir. Aquest diari, escrit amb una maduresa i una perícia que recorden les d’Anna Frank, és el testimoni extraordinari d’un dels capítols més tràgics de la història d’Europa, i ara, després de setanta anys en la foscor, ocuparà el lloc que es mereix entre els clàssics de la literatura de l’Holocaust.