La puta pasta Emili Bayo.
19/01/2018
-
La puta pasta
Emili Bayo
RBA/ La magrana - VI Premi Crims de Tinta
Edició 2015Ressenya: Emili Bayo (Lleida, 1961) és un d'aquests escriptors que van bastint una obra sòlida, amb molt de fonament i que malgrat tot no ocupen el paper de centralitat que la seva immensa qualitat es mereixeria. Autor d'obres imprescindibles com L'edad de les paraules, en els darrers temps ha obtingut un major ressó i se l'ha pogut veure una mica més per les pàgines literàries gràcies a Puta Pasta, la novel·la que va guanyar el darrer premi Crims de Tinta i que ara ha publicat RBA/ La Magrana a la revifada col·lecció La Negra.Puta Pasta és, com manen els cànons de la bona novel·la negra, una novel·la de perdedors, que a la vegada homenatja alguns del clàssics del cinema negre (que a la vegada s'alimenten de l'estètica de les novel·les primigènies del gènere, les dels anys 30 americans). En aquesta novel·la ens trobem amb un negre literàri que sobreviu com pot -estam en plena crisi, en ple estiu, Espanya acaba de guanyar el mundial- que té al davant l'oportunitat de fer-se amb dotze miliones d'euros que guarda un diputat a casa seva. Diner negre provinent, és clar, de les pilotades immobiliàriesA partir d'aquí en Marc Tramós -protagonista de la novel·la i veu narrativa en dues de les seves parts amb un primer persona potent, ben travada, que ens aporta molta informació important del personatge i que a més a més permet el cinisme dels diàlegs i el punt d'humor imprescindible i que Bayo maneja amb mestria- s'haurà de moure en la disjuntiva de si fer o no l'assalt a la casa del diputat i a les conseqüències que es poden derivar de les seves accions.Lògicament, Bayo utilitza tots els recursos al seu abast per crear un novel·la de primer ordre: la femme-fatale i la dona angelicatta reconvertida: el policia-heroi que actúa com a contrapunt del personatge; el funcionari eficaç i el periodista desballestat per l'alcohol. Tot en una Barcelona que es mou des de la cofurna de Lletraràs, seu de l'empresa del nostre amic Tramós, al Paral·lel, fins al Pedralbes o les grans mansions de la carretera de l'Arrabassada.En definitiva, Bayo ha trenat una envejable novel·la negra que demostra que en la superabundància de producció dels darrers temps hi ha alguns productes d'altíssima qualitat. I ho fa defugint d'investigadors privats, de novel·les de procediment i de la majoria dels tòpics que abunden en els nostres dies. Una novel·la de perdedors que manté una altíssima ambició literària durant tot el llibre i que s'ha convertit en una de les sorpreses majúscules d'aquest narrador de fons que busca la centralitat.SEBASTIÀ BENNASAR