Natasha: Soc una noia que creu en la ciència i en els fets demostrables. No en el destí. De fet, no soc la mena de noia que coneix un noi al carrer i se n02019;enamora perdudament. I encara menys quan la meva família serà deportada a Jamaica d02019;aquí a dotze hores...
Daniel: Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l02019;altura de les expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Però quan la veig, m02019;oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destí ens reserva coses extraordinàries...