L'expressió "Castigat!", seguida de "i et quedes sense (sortir, paga, mòbil, Wii, Play, DS, Messenger, ordinador, futbol, ball...)!", es repeteix constantment a les famílies actuals com a forma habitual de càstig, i molts pares es sorprenen quan, fins i tot traient tots els al·licients als seus fills, aquests ni tan sols reaccionen i continuen portant-se malament. Ja no sabem què podem inventar perquè els nostres fills compleixin les seves obligacions -mínimes, per cert-, facin els deures, es dutxin, siguin puntuals, no contestin malament i un llarg etcètera. Vivim en una societat de consum i l'únic que fem per educar els nostres fills és disminuir aquest consum d'oci per reconduir el seu comportament.Per aconseguir que els fills respectin els límits i es comportin bé és necessari enfortir les conductes adequades i només corregir les inapropiades quan aquestes siguin reincidents, i, sobretot, oferir un bon model i exemple a casa. Però el més important perquè el càstig sigui educatiu és que ha de ser excepcional, proporcional, equilibrat, coherent i aplicable. Aquest llibre explica com aplicar-lo de manera correcta per a edats diferents i per a les circumstàncies més habituals.
