Durant la llarga guerra del Peloponnès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus
deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta
sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i
feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l'obra d'Aristòfanes més
representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el
teatre musical, en l'òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia
de conflictes armats contemporanis.
