¿Com es pot explicar una història feta miques?
Doncs convertint-te, de mica en mica, en tothom.
No.
Convertint-te, de mica en mica, en tot.
El ministeri de la felicitat suprema és l’enlluernadora nova novel·la de la mundialment famosa autora d’El déu de les coses petites. Ens embarca en un viatge íntim de molts anys pel subcontinent indi, dels barris massificats de la Vella Delhi i les carreteres de la ciutat nova a les muntanyes i valls del Caixmir i més enllà, on la guerra és la pau i la pau és la guerra.
És una dolorosa història d’amor i una protesta contundent, una història explicada amb xiuxiuejos, amb crits, amb llàgrimes mancades de sentimentalisme i, de vegades, amb una rialla amarga. Cada un dels personatges està inesborrablement i tendrament retratat. Els seus protagonistes són gent trencada pel món en què viu i després rescatada, redimida per la força de l’amor i de l’esperança.
La història comença amb l’Anjum –que abans s’anomenava Aftab–, que desenrotlla una tronada catifa persa en un cementiri al qual anomena llar. Ens trobem amb l’estranya i inoblidable Tilo i els homes que la van estimar, inclòs en Musa, nòvio i exnòvio, amant i examant: els seus destins estan tan entrellaçats com ho estaven i ho estaran per sempre els seus braços. Coneixem el llogater de la Tilo, un antic pretendent, ara oficial d’intel·ligència destinat a Kabul. I coneixem les dues senyoretes Jebeen: la primera és una nena que neix a Srinagar i és enterrada en l’atapeït cementiri dels màrtirs; a la segona la troben a mitja nit, abandonada en una vorera al cor de Nova Delhi.
A mesura que aquesta novel·la captivadora i profundament humana trena aquestes vides complexes, reinventa allò que una novel·la pot arribar a fer i ser. El ministeri de la felicitat suprema mostra a cada pàgina Arundhati Roy com una narradora excepcional.
