Sota la pista de ball on se segueixen tots els ritmes, la Sala Apolo amaga un secret meravellós fins ara a l’abast de molt pocs: les traces d’un passat gloriós que complaurà vells nostàlgics i sorprendrà el públic d’avui.
La Sala Apolo fa tres quarts de segle que acull els barcelonins com una segona llar. Durant la postguerra va esdevenir un refugi d’alegria en una ciutat deprimida, als anys noranta va ser el principal impulsor de la cultura de club de Barcelona, i el segle XXI l’ha vist assentar-se com un dels principals clubs del món. Apolo és una icona insubstituïble de la ciutat. Un viver de creativitat incansable amb una salut de ferro.
«Sens dubte, l’Apolo és la catedral musical de Barcelona. No n’hi ha cap altra així».
Òscar Broc
«L’Apolo s’ha convertit en un referent, una carta segura, perquè el que hi trobaràs sempre estarà bé. És una sala collonuda».
Martí Sales
«Un far en temps de decadència. Per molts anys i llarga vida!». Lluís Permanyer
