La Laia endreça casa seva i, mentrestant, aprofita per repassar tota la seva vida. Ho fa a través d’un calidoscopi. El joc de colors dels seus cristalls la transporta a records passats, a una infància feliç, prop del mar, estroncada per la Guerra Civil i la mort dels seus pares. Amb els anys, per raó del casament amb un industrial egarenc, canviarà el blau del mar d’Arenys pel gris del fum de les xemeneies i per l’aire enrarit de la burgesia de postguerra.
Els silencis es fan insuportables. Se sent sola i incompresa per tothom. Perd el seny i creu que tot és culpa seva. Definitivament, llença la tovallola. Per aquest motiu, es reclou a casa, l’últim reducte de pau. Però, ho serà per sempre?
