L’últim gran tresor fotogràfic de la Guerra Civil espanyola.
Amagades al fons d’una casa de Sant Cugat del Vallès que s’ha d’enderrocar hi apareixen dues capses vermelles. Què deuen contenir? Un descobriment del tot inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de Guerra Civil. Un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país es desplega davant nostre. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos. Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes en van acabar fent postals. Des de protestes per la manca d’aliments davant la Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. Acabada la tempesta, Campañà va enterrar les seves fotografies. No va voler que les veiés ningú, però no les va destruir. Un fotògraf no pot renunciar a allò que els seus ulls han vist i interpretat. Per a qui era aquell testimoni? Avui, sortosament, és per a tots nosaltres.
El reporter Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta i el fotògraf David Ramos han treballat sobre aquell llegat inabastable per presentar-ne la millor tria i posar Campañà al lloc d’honor que li correspon.
