La Carolina tenia trenta-dos anys quan va donar a llum a la seva segona filla. Aquesta vegada tenia clar que volia gaudir més de la maternitat i ho tenia tot organitzat per facilitar-se la nova vinguda. Però la vida tenia uns altres plans per ella i per les expectatives que havia posat en la seva filla. A l?any d?haver nascut, la Irai és diagnosticada amb una malaltia minoritària greu que trasbalsarà el món emocional de la família i els que se senten a prop. Enmig d?aquest ?tsunami emocional?, la Carolina troba la manera d?agafar aire enviant correus a cor obert a la Lluna, la seva amiga i psicòloga. La Lluna acull i acompanya cada fase del camí abraçant els sentiments i omplint de recursos la motxilla de la seva amiga. Les dues aprenen a cada pas i transiten enmig de la tempesta. El relat, totalment verídic, explica un procés de resiliència que pren l?escriptura i la conversa com a fil conductor per expressar la commoció de la incertesa, el dolor i la pèrdua, alhora que l?impuls de vida que transforma i asserena. El recull epistolar de les cartes intercanviades entre la Carolina i la Lluna aquí co
