Heus ací un testimoni cru i directe dels camps de concentració francesos que foren destí de tants exiliats catalans durant la retirada republicana. Jaume Grau Casas, declarat no apte per a treballar, trobà refugi en l'escriptura per a fer passar les hores, els dies, els anys de dramàtica reclusió, entre el desesper i la incertesa, als "camps d'internats" del sud de França del 1939 al 1944. Les estampes que ens ofereix permeten endevinar la misèria (material, moral i política) del seu confinament i van resseguint la quotidianitat d'aquell exili. Davant la perspectiva d'un futur incert, Grau es dedica a registrar en bocins de paper les peripècies de diversos personatges (companys pintorescos, supervivents espavilats o funcionaris oportunistes) que poblen el seu dia a dia als camps. Sovint la curiositat i sensibilitat lingüística d'en Jaume Grau el duen a jugar amb els mots i amb els idiomes (llatí, alemany, francès, esperanto). Homofonies i jocs de paraules li serveixen per a atacar amb elegant sorna els incessants despropòsits i absurditats del seu desterrament. I per tal de narrar els episodi
